Etiòpia
Quan cerques imatges sobre la depressió del Danakil en la xarxa, et sembla que el que veus no pot ser real, que les imatges han estat manipulades amb el photoshop. Però no. Les imatges són reals i a més no fan justícia a la meravella que és.
Organitzar un viatge a aquest racó d’Etiòpia no és fàcil, per aquest motiu, aquest cop varem anar amb agència, concretament amb Tarannà. Va ser una expedició en la qual formàvem part 7 persones. A les que des d’aquí vull agrair els magnífics moments que vàrem viure plegats.
Volàrem de Barcelona- Amsterdam- Addis Abeba, la capital on varem dormir la primera nit . L’endemà mateix ens posarem en marxa cap al Danakil, ens esperàvem tres dies de 4x4!. El primer dia varem dormir a Kombolcha, una de les 20 ciutats més grans del país, però que turísticament parlant no té cap atractiu. El segon dia conduirem fins a Assayta, l’antiga capital del sultanat Afar, entrant ja en el vall del Rift.! L’endemà anàrem fins al llac Afrera Varem passar la nit acampats al costat d’aquest llac salat on a més també hi ha aigües termals. Gràcies a elles poguérem banyar-nos.
En aquesta part del viatge els nostres GPS ja marcàvem una altitud de -150m .
L’endemà, que era cap d’any! Varem anar fins a la base del volcà Erta Ale, a on ens deixaren els cotxes. Ales cinc de la tarda començarem a pujar al volcà. Abans d’aquesta hora és impossible caminar, ja que la temperatura era d’uns 43-45ºC. Molta calor!
La pujada al volcà va se d’unes 3,5 hores, amb poc desnivell, però amb un gran risc de deshidratació degut a la calor i al baix nivell d’humitat de la zona.
Varem arribar a dalt del volcà ja de nit . L’espectacle de poder veure , allà mateix, el cràter del volcà, amb el magma movent-se com si fossin onades és una de les sensacions més impactants que es pot viure!
Quan varem arribar ens quedàrem mirant el foc com aquell que mira una llar de foc!, però el volcà de seguida ens va donar un avís en forma de núvol de fum que no ens deixava respirar!. Un cop superat l’espant poguérem gaudir de l’espectacle de foc i fum. Abans d’anar a dormir en les cabanes que fan els Afar , celebrarem el cap d’any. Com que els recursos eren minsos, compartirem els 12 grans de raïm entre tots set i una mica de torró. Una festassa!
L’endemà al matí tornarem al volcà per veure els primeres raigs de llum.
Un cop recuperarem els cotxes anàrem cap a Ahmed Ela, que vol dir “ el pou d’Ahmed”, és l’únic poble real en aquest desert.. Durant els mesos de les caravanes, que són els mesos d’hivern, unes cinc-centes persones viuen aquí. Es dediquen a extreure i tallar la sal del llac i amb camells transportar-les. A l’estiu no queda ningú. Les temperatures poden pujar fins a 70º. És el lloc més càlid del planeta!
En aquest poble, que val a dir, no hi ha res. Varem passar dues nits. Al matí visitàrem el Dallol. (-124m) El Dallol és una muntanya irreal, d’uns 50 m, com una mena d’iceberg volcànic que ha crescut en les crostes de sal de la depressió del Danakil. És una de les meravelles del planeta!. Si estes a Europa seria patrimoni de l’Unesco,però està en un racó del món de difícil accés. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada